Hola famílies!

Aquests mesos de gener i febrer  la classe de Hogwarts i la classe dels Monstres hem pogut veure els contes següents: 

Tots els colors de l’amor, escrit per l’Alba Castellví Miquel i il·lustrat per la Cuchu de l’editorial Bindi Books. La Clara és la protagonista de la història. Té una família molt gran, i això està molt bé. Però la Clara també té un germà petit i això ja no ho està tant, de bé, perquè en Roc és un aixafa guitarres. Un matí la Clara baixa al parc de sota casa i coneix a una pintora estrafolària. La nena es sent molt atreta pels misteriosos quadres que pinta l’artista i cada dia baixa al parc a visitar-la. Gràcies a aquesta nova amistat, la Clara aprendrà a connectar amb els seus sentiments, imaginarà de quin color són els seus amors i descobrirà que si estimem a moltes persones, el nostre amor es fa més gran i més acolorit! Una dolça història que apropa a grans i petits en l’art d’estimar.

A continuació, vam parlar sobre la part del conte que més ens havia agradat i de quins colors són els nostres amors (als pares i mares, tietes i tiets, cosinets i cosinetes, àvies i avis, els amics i les amigues, la nostra mascota, etc.). Ens va agradar molt el conte!

L’arbre de l’amistat, escrit i il·lustrat per la Britta Teckentrup i traduït per la Núria Riera, de l’editorial Brúixola. L’amistat és com un arbre màgic i preciós que només creix si es rega amb afecte i amabilitat cap als altres. En canvi, les paraules lletges que ens diem quan estem enfadades i enfadats obren una esquerda cada cop més gran entre nosaltres.

Després de mirar el conte vam establir una petita conversa sobre quines són les coses més importants per fer créixer l’arbre de l’amistat i evitar que l’esquerda es faci més gran. A continuació vam baixar al pati de l’escola i vam poder tocar i dibuixar l’escorça dels arbres. Finalment, vam dibuixar el nostre arbre de l’amistat amb ceres. Ens ho vam passar genial!

Cliqueu aquí per veure les fotografies.

Tinc un volcà, escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat pel Joan Turu de l’editorial El Cep i la Nansa. Aquest tracta sobre l’Alba, una nena que no ho sap, però a dins hi té un volcà, més o menys entre el melic i les costelles. De vegades, el volcà s’encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i l’Alba pateix i s’espanta, tot alhora. Però una nit una fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions inesperades.

Després d’explicar el conte, vam fer una petita conversa sobre si nosaltres també tenim un volcà a dins que a vegades s’enrabia. Vam poder realitzar el truc explicat al conte per tal de poder apagar aquest volcà. A continuació vam relaxar-nos amb música tranquil·la, fent-nos massatges.

Allò que la caputxeta vermella no va veure, de l’autora Mar Ferrero de l’editorial Baula. Un dia la Caputxeta anava a casa de la seva àvia amb un cistell ple de menjar deliciós. Pel camí hi va haver un fet imprevist. Que passaria si el llop expliqués el conte de la Caputxeta? O si l’expliqués l’àvia? O els animalons del bosc? Al capdavall, tot depèn des de quin punt de vista s’explica una història.

A continuació, vam parlar sobre quin punt de vista ens va agradar més. També la diferència entre el conte tradicional de La Caputxeta vermella i aquest. Finalment vam fer una petita representació del conte. Ens va agradar molt!

El fil invisible, de l’autora Míriam Tirado i la il·lustradora Marta Moreno, de l’editorial Block. Aquest conte tracta sobre la Nura, una nena que ha descobert el secret que amaga el melic. Ara ja sap que en surt un fil invisible que la uneix amb totes les persones i animals que més s’estima. S’ha acabat tenir por quan aquestes no estiguin amb ella, ja que sap que aquest fil la lliga a elles més enllà del temps i de l’espai i que sempre les connecta! És un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són aquelles que no es veuen.

Després d’escoltar el conte, vam establir una petita conversa sobre el conte a la rotllana i amb un cabdell de llana vam fer un joc. Ens anàvem passant el cabdell i anàvem expressant a qui ens trobàvem connectats en aquell moment. Finalment, vam veure un munt de connexions entre tots i totes.

Cliqueu aquí per veure les fotografies.