des.

28

2020

L’hora del conte

Aquest final de trimestre hem explicat els següents contes:

Tinc un volcà, escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat pel Joan Turu de l’editorial El Cep i la Nansa. Aquest tracta sobre l’Alba, una nena que no ho sap, però a dins hi té un volcà, més o menys entre el melic i les costelles. De vegades, el volcà s’encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i l’Alba pateix i s’espanta, tot alhora. Però una nit una fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions inesperades.

Després d’explicar el conte, vam fer una petita conversa sobre si nosaltres també tenim un volcà a dins que a vegades s’enrabia. Vam poder realitzar el truc explicat al conte per tal de poder apagar aquest volcà. A continuació vam relaxar-nos a través de la cançó “Massatges” de la Dàmaris Gelabert, fent-nos massatges.

Clica aquí per veure les fotografies.

Després de la pluja, escrit pel Miguel Cerro de l’editorial Kalandraka. En un bosc maravellós, ple de llum, hi vivien tota mena d’animals. De sobte un dia, va començar a ploure i, cada vegada plovia més. Un diluvi inunda el bosc i els seus habitants hauran de començar de nou des d’un refugi improvisat. Una guineu petita s’ofereix a anar a buscar menjar i aigua, però el grup d’animals no creu en les seves capacitats i prefereix que siguin els altres qui facin aquestes tasques. 

Aquest conte és una faula moderna sobre la superació de les adversitats, l’adaptació al medi i la col·laboració dels uns amb els altres.

Després del conte, vam fer una petita conversa sobre el conte i sobre què sabem de la pluja. A continuació vam dibuixar allò que ens havia agradat més del conte.

Clica aquí per veure les fotografies.

No vull estar en silenci, de l’autora Laura Ellen Anderson de l’editorial Picarona. A la petita protagonista d’aquest conte li encanta fer tota mena de sorolls: des de cridar fins a mastegar les coses més cruixents; gaudeix tocant la bateria i trepitjar ben fort els esglaons de l’escala. Però hi ha llocs on la gent s’entesta en què estigui en silenci (a la biblioteca, a l’escola i, fins i tot, a casa, quan el seu germanet dorm). Encara que al principi li sembla un rotllo, finalment aprendrà que si no està tota l’estona fent xivarri, pot escoltar coses meravelloses.

Després d’explicar el conte vam parlar sobre la importància del silenci i sentir els sons o sorolls que tenim al voltant. Vam poder estar una estona en silenci i escoltar els sorolls que podem escoltar a l’entorn (ocells, altres infants, el soroll de la calefacció, l’aire… fins i tot alguns nens i nenes escoltaven els trens de l’estació!). A continuació vam escoltar la cançó “El silenci” de la Dàmaris Gelabert.  

Caga Tió!, del Roger Roig i l’Hugo Prades, de la col·lecció El Patufet. En Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts, és l’encarregat d’explicar a una colla d’infants les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català. En aquest conte, el Patufet ens encomana la màgia nadalenca a través d’una de les tradicions més conegudes d’aquestes festes. El Tió arriba a casa i els nens i les nenes de la colla del Patufet li dediquen totes les atencions perquè el dia de Nadal pugui cagar les llaminadures més delicioses…

Després del conte vam poder dibuixar el nostre Tió, ens va agradar molt!

Cliqueu aquí per veure les fotografies.

El meu arbre de Nadal, escrit per la Rosa M. Nadal de l’editorial Nadal-Arcada. Aquest conte tracta sobre un petit avet a qui no li agrada gens l’hivern, ja que fa molt de fred. Però un dia vénen a buscar-lo una família per emportar-se’l a casa. Allà tenen cura d’ell i el decoren, ja que s’acosta Nadal. Aquest conte treballa el respecte per la natura, la solidaritat, apropant als infants al món de la lectura. L’autora busca socialitzar i fer de l’arbre un més de la família.

Després d’escoltar el conte vam tenir una petita conversa sobre la importància de tenir cura del medi ambient. Després vam poder decorar l’arbre de Nadal que tenim al passadís! Li vam penjar estrelles i llunes de diferents colors. Mireu, mireu…

Cliqueu aquí per veure les fotografies.

El caganer, de l’Anna Canyelles i la il·lustradora Roser Calafell, de l’editorial La Galera. La notícia ha arribat, tothom en parla: en una establia ha nascut el salvador. Tothom s’hi encamina: els pastorets, la peixatera, el moliner, els tres reis d’Orient… “Afanya’t, que farem tard, Manelic“, diu la mare. Però el fill triganer té un problema ben gros. Què li deu passar, al nostre petit protagonista?

Després d’explicar el conte vam plantejar petites hipòtesis i vam parlar sobre què sabem de la figura del Caganer (qui és, on el col·loquem, per què?). Ens va agradar molt el conte i vam riure molt!

  1. Hola! Les fotografies no es poden veure, tots els links donen error.

    Gràcies per compartir-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.